Mini-vacances a Budapest, Hongria (6)

Dilluns 4 de novembre

la famosa "paprika"

Ja ha arribat el nostre últim dia d'estada a Budapest. Quan ens aixequem preparem les maletes i deixem una mica arreglat l'apartament. A les 12h hem de deixar-lo i anar cap a l'aeroport, però abans encara farem una mica de "turistes".

Avui plou, i ens toca obrir el paraigües. Anem cap al Mercat Central, un dels edificis més emblemàtics de la capital hongaresa, per fer les compres dels souvenirs per a la família. Ens passem una bona estona per escollir quina "paprika", sweet o hot, comprem per a les nostres mamis, quins bombonets per als papis... imants, llapis, un cub de Rubik per a Paula... mentre passegem per les típiques parades de souvenirs, al primer pis i les de menjar que hi ha a la planta baixa...  

a la plaça Fővám, amb el Mercat al fons

Després anem a re-esmorzar al mateix baret que ahir, a l'Amber's French Bakery & Cafe,  un cafè en llet i un croissanet per a entrar en calor...

Tornem passejant cap a l'apartament per recollir les maletes i anar a buscar algun lloc per a fer un lunch abans d'anar-nos-en cap a l'aeroport. Agafem el metro i prop del lloc on agafarem el bus trobem el restaurant ÉS Bisztró, no fa massa bon dia per seguir passejant, a causa de la pluja, per tant, parem ja a dinar.

En acabar, anem a agafar el bus 100E per a anar a l'aeroport. Anem una mica prompte, però decidim ja anar directament.

El vol surt amb una mica de retard, i a causa d'unes turbulències arribem amb gairebé una hora de retard a València.

Agafem el cotxe que teníem aparcat al pàrking de l'aeroport i marxem cap a casa.

Mini-vacances a Budapest, Hongria (5)

Diumenge 3 de novembre

Pont de la Llibertat

Avui anem a esmorzar prop del Mercat Central de Budapest, a l'Amber's French Bakery & Cafe, ens apetia un croissant i un cafè amb llet :-)

turó Géllert

El Mercat està tancat, perquè és diumenge, així que deixem la visita per demà. Allí mateix es troba el pont de la Llibertat, que destaca pel seu color verd i pels "turuls" que hi ha als pics del pont, i que creua el riu Danubi cap a la colina Gellért, i això mateix fem natros... creuar el pont cap a la part de Buda... on veiem el famós hotel que acull les termes de l'anunci dels famosos "cossos Danone" de principis dels anys '90 del segle passat. A la seva dreta comença el sender del turó del mateix nom, que fa 11 anys vam recórrer fins i tot nevat. Ara només pugem uns metres per contemplar les vistes i fer-nos alguna foto.

des del pont d'Elisabet

Tornem cap a baix, i passegem per la vora del riu fins a arribar a unes altres famoses termes: Rudas fürdő, i continuem fins a arribar al proper pont que creua una altra vegada el riu, el pont d'Elisabet (Erzsébet híd), el tercer més nou de la ciutat i porta el nom de la famosa Sissi, davant del qual hi ha el monument a Sant Gerard i una estàtua de la famosa emperadriu.

antiguitats de Dob utca

Estem creuant el pont i no ens podem creure que ens tornem a trobar als madrilenys... les casualitats amb aquesta parella són espectaculars! Ara sí que ja aprofitem per despedir-nos, perquè ells ja, en unes horetes, han d'agafar el seu vol de tornada cap a Madrid.

Continuem la nostra passejada fins a tornar a trobar el passatge Dob utca, en ple barri jueu, on, avui
sí, ens parem a xafardejar les paradetes de records, antiguitats, joies i altres artesanies... i ens perdem per carrers circumdants fins, trobar un dels restaurants que estaven a la llista "gourmet" de Gabi: el Pörc & Prézli Étterem, on disfrutem d'un molt bon dinar i amb l'acompanyament de la música en directe d'un cantant i pianista, i encara amb la decoració de Halloween creant un ambient acollidor. El cambrer, molt divertit, ens fa un joc de mans i tot!

Capvespre al Pont de les Cadenes 

Havent dinat fem cap, en girar el cantó del carrer, a la Basílica de Sant Esteve per darrera, i aprofitem per entrar a visitar el seu interior. En una petita urna, veiem la mà de Sant Esteve, l'anomenada santa destra. La cúpula de la basílica medeix 96 metres, igual que el Parlament de Budapest (els dos edificis més alts de Budapest), on el simbolisme del número 96 torna a ser present.
En sortir de la visita a la basílica ja s'està fent de nit... i decidim  que serà bonic anar a veure com es pon el sol des del pont de les cadenes, amb les vistes rogenques cap al castell de Buda.

Cafè New York

Per a acabar de passar la tarda, ens decidim a fer una altra "turistada": anar a berenar al Cafe New York, un dels més luxosos del món. Abans d'entrar ens trobem amb un espectacular cordó policial, ja que "algú famós" sortia de l'hotel en aquells moments. Van creuar els cotxes de policia al mig del carrer per no deixar passar la resta de cotxes, fins que la comitiva de "cotxes negres" ja tenien els seus ocupants i marxaven a tota pressa. Per poder passar al cafè ens toca fer una estona de cua... està molt i molt ple, amb gent de tota classe: turistes com natros i també gent "molt mudada" que entrava amb la reserva feta. Un cop asseguts,  Gabi es demana una xocolata calenta amb nata i jo un suc de taronja (New York Limonádé), per uns "mòdics" 20€.
Amb la panxa contenta i la butxaca una mica més buida, tornem passejant a poc a poc cap a l'apartament... on soparem unes hamburgueses que hem comprat per emportar.

Mini-vacances a Budapest, Hongria (4)

Dissabte 2 de novembre

Váci utca

Avui ens aixequem una mica tard... es nota que vam rondar ahir :-) Ens vestim i anem a esmorzar a un baret molt per turistes, dels que hi ha per Váci utca: cafè amb llet i croissant amb mantega i melmelada, manteta a les cames i estufa al costat...

davant el Pont de les Cadenes

Ens prenem les coses molt en calma... avui serà el dia de "relax"... per compensar el dia tan "complet" d'ahir... Després d'agafar forces, passegem per tot el Váci utca i girem cap a la riba del Danubi... i sorpresa! ens trobem als "madrilenyos" que vam conèixer ahir... ha! ha! ha! Han llogat uns patinets d'aquests elèctrics i se'n van a visitar la ciutat... Natros continuem amb la nostra ruta, passant pel famós Pont de les Cadenes (Széchenyi Lánchíd), pont que va unir les ciutats de Buda i de Pest (abans creuaven per un "pont de barques"), que ha passat a ser un dels símbols de la ciutat de Budapest... i fent-nos les mil i una fotos de rigor...

Monument de les Sabates

Continuem caminant vora el riu, amb les vistes de Buda una mica emboirades per aquest temps fred i encapotat, cap al Monument de les sabates, que commemora el genocidi de jueus que es va dur a terme entre desembre de 1944 i gener de 1945, quan es van afusellar i llençar al Danubi més de 20.000 jueus del gueto de Budapest. Les sabates volen recordar totes aquestes persones anònimes que van ser assassinades durant la Segona Guerra Mundial.

Tornem sobre els nostres passos per la vora del riu i anem ara cap a la Basílica de Sant Esteve, dedicada a Esteve I d'Hongria, on es guarda la famosa relíquia de la "sagrada mà dreta".

Ja es va fent hora de dinar, i anem pensant en algun lloc per menjar... volem anar a un restaurant que segons el Tripadvisor està molt bé, però quan hi anem està tot complet i no ens poden servir... així que anem a buscar la segona opció, el restaurant Traktor, situat molt. molt a prop de la Basílica. És un restaurant, segons diuen, amb aliments de granja :-), i com el seu nom indica, té un tractor a dins com a decoració. El local és molt ampli i està ben decorat. Els plats que vam demanar estaven molt bons: goulash soupe, amanida de xampinyons, pollastre rebosat i carn crua.

Funicular

Havent dinat, tornem cap al pont de les cadenes per a agafar el funicular i pujar al Castell de Buda i Bastió dels Pescadors. El funicular ens costa xxx HUF, i és un dels més antics d'Europa. El viatge dura només uns minuts, però és una "turistada" que ens apetia fer. En arribar a dalt, passegem fins el Bastió dels Pescadors i ens fem les fotos de rigor... Les vistes cap a la part de Pest són espectaculars, malgrat el dia està molt ennuvolat. En una de les torres, hi ha una espècie de cafeteria, on anem a prendre un cafè amb llet mentre disfrutem del paisatge tapats amb una manteta... 

Ja es va fent fosc i decidim anar als banys Szécheny, i quan anem a buscar el funicular per baixar cap a la plaça d'Adam Clark, ens tornem a trobar els nostres amics madrilenys... els que s'apunten a vindre amb natros cap al balneari. Ens desplacem amb la línia 1 del metro fins a la parada Széchenyi fürdő. Aquest complex termal va ser construït al 1913 (estil neobarroc) i és un dels més grans d'Europa. Increïbles les tres piscines exteriors... amb un fred considerable (8ºC-9ºC) i l'aigua de les pisicnes a uns 37ºC és una experiència genial... També les piscines interiors, amb diferents temperatures cadascuna ofereixen un recorregut per passar-hi la tarda. En principi, la composició química de l'aigua, que prové de dos fonts termals, té propietats terapèutiques...

En sortir, volem anar a sopar a algun lloc prop del nostre apartament, però ens és difícil trobar res obert... moltes cuines tanquen abans de les 22h! Finalment entrem al Salt & Pepper, al mateix carrer Váci, i després de sopar, rebentats de les aigües termals, anem a dormir. 

Mini-vacances a Budapest, Hongria (3)

Divendres 1 de novembre

Gran Sinagoga

Ens aixequem no molt prompte i ens preparem per a un altre dia a Budapest. Avui ens toca fer el tour del barri jueu i Budapest imperial, i a la tarda el tour de Buda, per tant... ens farem un fart de caminar!!!

Marxem a esmorzar davant de la Gran Sinagoga, que és on comença el primer dels tours que farem avui. Entrem en un bar petitó i ens demanem un esmorzar consistent, ja que hem d'agafar forces... jo no sé ben bé què em demano... i resulta que he demanat un cafè-tonic... un cafè amb tònica!!! un sabor molt diferent, a mi no m'agrada massa, Gabi diu que està bo... en fi, coses noves que s'aprenen quan vas pel món...

A les 12h comença el tour i coneixem una parella de Madrid molt simpàtica,

Memorial als màrtirs jueus

Sergio i Esther. Comencem amb el tour del barri jueu amb una explicació de la Gran Sinagoga jueva de Budapest, la segona més gran del món  i es va construir entre els anys 1854 i 1859. Va ser bombardejada a la Segona Guerra Mundial i reconstruïda a finals dels anys '90. Al pati posterior, podem veure una escultura d'un salze, amb els noms de les víctimes, els familiars de les quals han pogut pagar perquè hi fossin representats, que és el Memorial als màrtirs jueus hongaresos que van ser assassinats pels nazis.

mural de l'àngel de Budapest

Seguim la ruta amb les explicacions del guia, i anem a parar davant d'un mural que representa a un espanyol, Ángel Sanz-Briz, que va contribuir a salvar la vida d'uns cinc mil jueus hongaresos durant l'Holocaust, proporcionant-los passaports espanyols, per això li van posar el sobrenom de l'àngel de Budapest. D'ell se'n va escriure un llibre i d'aquest se'n va fer la pel·lícula.

mural dedicat al cub de Rubik

Molt prop d'aquí, ens trobem un altre mural... del cub de Rubik, original joc creat per l'hongarès Ernő Rubik, l'any 1974.

Continuem fins a arribar al Memorial a Carl Lutz, vicecònsol suís a Budapest, a qui se li atribueix que va salvar més de 62.000 jueus durant la segona guerra mundial.

Ens endinsem ara cap al Ghetto, el guia ens porta, passant pel Gozsdu Udvar, un carrer-passadís ple de paradetes d'artesania i bars-restaurants, cap a l'interior d'un edifici, perquè puguem veure l'antic mur del Ghetto de Budapest, on van ser obligats a anar a tots els jueus de Budapest durant la Segona Guerra Mundial.

Després de tota aquesta cruesa de la realitat no tan llunyana, deixem la "guerra" i ens n'anem a la Budapest imperial... a visitar l'edifici de l'Òpera de Budapest (Magyar Állami Operahá), situada a l'avinguda Andrássy, la més comercial de la ciutat, en un edifici d'estil neorenaixentista, va ser inaugurada el 27 septembre de 1884 per rivalitzar amb les de París i Viena.

Cat Cafe

I és l'hora de fer un petit descans, que aprofitem per a anar a veure el famós Cat Cafe, un local on els gats són els "amos" del local... n'hi ha uns 15 per tot el local, amb els seus amagatalls i tot... si ets al·lèrgic al pèl de gat, millor no hi vagis!

Acabat el descans, agafem el metro Opera, fins a Hősök tere, la plaça dels Herois, que va ser construïda amb motiu del mil·lenari d'Hongria, l'any 1896, quan el país formava part de l'imperi austrohongarès. La presideix el Monument del Mi·lenni (Millenáriumi Emlékmű) que consta de diverses partsː al fons de la plaça, una columnata semicircular amb estàtues de catorze grans protagonistes de la història d'Hongria, set a cada banda. Al centre de la plaça, s'aixeca una columna de 36 metres d'alt al capdamunt de la qual hi ha la imatge de l'arcàngel Gabriel alçant la creu de doble travesser i la corona de Sant Esteve, símbols nacionals d'Hongria.

Parc Városliget

Continuem fins la que serà l'última parada del tour d'aquest matí, el parc de la ciutat, el Városliget i ens endinsem cap al castell Vajdahunyad, que en part, es tracta d'una còpia del castell de Hunyad, a Transilvània, i és on el guia ens explica la vida i misteris del príncep Vlad Tepes, qui Bram Stoker converteix en el compte Dràcula en la seva novel·la.

Acabem la visita davant l'estàtua d'Anonymous, (també coneguda com estàtua del Notari de Béla el Rei) cronista del Rei Béla d'Hongria a l'Edat Mitjana. Es creu que va ser ell qui va gravar els primer capítols de la història hongaresa en la seva Gesta Hungarorum (any 1200 aprox.). I com que diuen que tocar la seva ploma dóna sort... doncs no vam poder evitar fer la turistada "per si de cas" :-).

I "sin prisa, pero sin pausa", tornem cap a la Gran Sinagoga, on comença el tour de la tarda, el tour de Buda. Els nostres "amics" madrilenys també han contractat aquest tour, així que anem a comprar-nos uns entrepans per a dinar ràpid i començar l'aventura de la tarda.

Arxiu Nacional

El guia d'aquesta tarda es diu Carlos i comencem afagant el metro per deixar Pest i anar cap a Buda. Baixem a Batthyány tér i caminen per un "falso llano" fins a arribar a sota dels murs del Castell de Buda, just on estan les plaques commemoratives dels espanyols i catalans que van lluitar per l'alliberament de Buda el 1686. Passem per davant de l'Arxiu Nacional d'Hongria i ens parem davant de l'església de Maria Magdalena de la que només en resten les ruïnes i la torre de l’església, endinsant-nos per la ciutadella medieval de Buda.

Bastió dels Pescadors

Ens parem davant el monument a András Hadi, i ens explica que si toquem els testicles del cavall, se suposa que tindrem sort en els exàmens... però no ho vam fer... Durant la pausa del tour, vam intentar entrar a la famosa pastisseria on anava Sissi, Ruszwurm, però hi havia molta gent i en poc temps havíem de tornar al lloc de trobada, així que vam anar a fer una visita ràpida al Bastió dels Pescadors (Halászbástya) i l'església de Maties, coneguda així pel rei Maties Corví, qui va fer restaurar-la.

Seguim la ruta fins a la plaça de Sant Jordi, on veiem una gran estàtua d'un "turul", una au mitològica en forma d'àguila, que "guarda" la ciutat. Veiem també allí la parada del funicular més antic del món (Budavári Sikló) que va de la Plaça d'Adam Clark i el Pont de les cadenes (Széchenyi) amb aquesta plaça de Sant Jordi al Castell de Buda.

Acabem el tour amb l'explicació de la fàbula de la font de Maties Corví, al pati nord-occidental del Palau Reial obra d'Alajos Stróbl (1904).

Per a acabar el dia, ens mereixem un bon sopar, així que anem al vaixell-restaurant Spoon, a la riba del Danubi. S'uneixen a natros els madrilenyos, que també els fa gràcia fer-se un bon àpat... Havíem reservat per a dos, però no va haver problema per a menjar els quatre, això sí, no ens van voler donar la taula de la finestra... :-(  Vam menjar prou bé i vam beure un vi excel·lent, que ens va agradar molt! L'ambient era molt "finolis" i natros anàvem amb el look turista total...

Csendes Vintage Bar

Després de sopar anem a prendre una cerveseta a un ruin bar, al Csendes Vintage Bar, que estava molt i molt ple. Aquest, a diferència del que vam anar ahir era més petit, però també amb una decoració molt aternativa i "vintage" com el seu nom indica...

Després, anem a una discoteca a ballar salsa una estona! i així acabem la nit d'un dia moooolt llarg...

Mini-vacances a Budapest, Hongria (2)

Dijous 31 d'octubre

Biblioteca universitària

Ens despertem ben prompte i ben descansats, i sortim a esmorzar... busquem algun lloc prop de l'apartament de camí al metro, i entrem a una cafeteria molt monina: Madal Cafe, a la plaça Ferenciek tere, davant de la qual... sorpresa! hi havia una biblioteca universitària!!! i ja em veus a mi sense poder evitar fer de frikitecària pel món... 

Parlament de Budapest

Agafem la línia 2 del metro a la parada Deák Ferenc Ter i baixem a la parada Kossuth Lajos tér, davant mateix del Parlament de Budapest, el segon/tercer més gran del món. Mentre esperem que es faci l'hora que comenci el Free Tour, passegem per la plaça i fem les fotos de rigor...

A les 10h comença el free tour, amb el guia Rafa, de Còrdova, i la primera parada és per a explicar-nos el naixement de Budapest (el 1873 per la unió de tres ciutats, dues a l'oest del Danubi: Buda i Óbuda, i una altra a l'est: Pest) i la construcció del Parlament, l'alçada màxima del qual és de 96 metres, per commemorar l'any de fundació, cap a 896, quan els magiars, avantpassats del poble hongarès actual, colonitzen la regió d'Aquincum, principal assentament romà de la regió.

Seguim la ruta fins la plaça de la Llibertat (Szabadság tér), continuem la caminada cap a la basílica de Sant Esteve, on està enterrant el rei "sant"... i també el futbolista Ferenc Puskás. Seguim cap a la plaça Erzsébet tér, on el guia ens explica vida i miracles de Sissi, per seguir després cap al final del tour davant la Gran Sinagoga jueva de Budapest, la segona més gran del món.

Aprofitem per contractar dos tours més per a l'endemà i marxem a dinar. Escollim el restaurant Byblos, un libanès on mengem molt i molt bé, però passem una mica de fred, perquè es deixaven la porta oberta cada vegada que sortia algú.

Biblioteca del Parlament de Budapest

Després de dinar, tornem cap al Parlament de Budapest, on tenim la visita guiada a les 16.15h. Costa 3200HUF cadascú. L'edifici és d'estil neogòtic i està ubicat longitudinalment a la riba del riu Danubi, amb una façana de 268 metres de llarg. El centre és ressaltat per una cúpula de 96 metres d'alçada. El número 96 té valor simbòlic, ja que fa referència a l'origen i al mil·lenni de la nació hongaresa (896-1896). La visita és bastant amena i la guia és a la vegada seriosa i graciosa. Recorrem només l'ala dreta de l'edifici, i quina casualitat que ens trobem al Dr. Roland i a la seva dona, Eugènia, que és professora de biologia de Paula a l'institut Dertosa :-) !!! A la Sala de la cúpula es pot observar des de dins la gran "aranya" que la presideix, amb diverses estàtues de reis hongaresos, des del rei Esteve I. En una vitrina just al centre es pot admirar la corona de la creu torçada que apareix a l'escut del país. ​Visitem també l'antiga Càmara Alta que seria igual que el Consell de diputats, que no és visitable per als turistes.
De la biblioteca del Parlament l'únic que vam poder veure va ser una fotografia, a la qual, vaig fer-li una friki-foto.

Vista del Castell de Buda i pont de la Llibertat

En sortir de la visita, ja és de nit serrada, i ens apropem a la vora del riu Danubi per fer una passejada i gaudir de les vistes cap al Castell de Buda i el Bastió dels Pescadors il·luminats.

Després anem a agafar el metro per tornar a l'apartament i preparar-nos per a sortir una estoneta.

Szimpla Kért

Volem anar als anomenats "ruin-pubs", l'aprofitament d'edificis que estaven en estat ruinós, per convertir-los en bars alternatius, amb unes decoracions molt singulars i així "recuperar-los". El primer va ser el Little Szimpla, en una antiga fàbrica, que actualment és el Szimpla Kért, que és on vam anar. Quan entrem no hi ha massa cua, i fem bastanta via... hi ha uns porters que demanen identificació si ets massa jove... a natros ens van deixar entrar sense identificar :-) Quan entrem, tenim la sensació de transportar-nos... parets velles amb decoracions extravagants, sostres molt alts... molts ambients diferents en un mateix lloc... diversos pisos per a un mateix local... Decidim fer un mos i una cerveseta allí mateix, ja que no només pots fer un beure si no que hi pots menjar i tot! Amb la panxa plena, acabem de donar voltes pel local... que sembla un laberint que et porta a diverses ubicacions, cadascuna amb la seva original i extravagant decoració... No vam poder evitar fer-nos una foto en una "banyera", que la gent utilitza com si fos un sofà per prendre's una copa...

Ja cansats, tornem, passejant sense pressa, cap a l'apartament a dormir.

Mini-vacances a Budapest, Hongria (1)

Dimecres 30 d'octubre

A les 8h del matí agafem el bus de la Hife per a anar a l'Aeroport de Barcelona. És un mitjà de transport molt còmode i ràpid, i que disposa d'un ampli horari de serveis.

Arribem amb bastant de temps, i aprofitem per canviar una mica de moneda (florins hongaresos, HUF) a l'oficina de La Caixa del mateix aeroport. 

A les 12.30h tenim el vol 8802 cap a Budapest amb la companyia Vueling. Arribem a l'aeroport a les 15.21h i ens diuen que hi ha molt trànsit cap a la ciutat donat que Putin hi està de visita.

Váci utca

Per a fer el desplaçament cap al centre de Budapest agafem el bus 100E. Els bitllets es compren en una màquina expenedora i cadascun costa 900HUF. El bus va molt ple i hem d'anar drets, però es un mitjà de transport molt barat comparat amb el taxi. El trajecte dura uns 35 minuts i ens deixa a la Kalvin Tér.

Anem cap a l'apartament (Mirage Apartments) que hem llogat, al bell mig de Váci utca. Un allotjament molt cuidat, net, ampli, amb calefacció, wifi, cuina, cafetera, microones, nevera, assecador de cabells i fins i tot una rentadora... molt i molt acollidor.

decoracions de Halloween

Desfem la maleta i anem a donar una volta per fer una primera presa de contacte amb la ciutat i buscar un lloc per sopar.

Prop d'on estem allotjats trobem el restaurant vegetarià Napfényes Étterem,  i és on decidim sopar.

Després de sopar, fem una passejada pels voltants i ens n'anem cap a l'apartament a descansar.

Mini-vacances a Sofia, Bulgària

Divendres 11 de maig

Després de sortir del col·le, agafem el cotxe i marxem cap a l'Aeroport de Castelló. Amb un vol de Ryanair anirem cap a la capital de Bulgària, Sofia (София).

En arribar a l'aeroport de Sofia, agafem un taxi OK que ens portarà amb uns vint minutets al nostre hotel: Art Plaza Hotel, situat molt prop del bulevard Vitosha.

La nostra habitació del 3r pis, era una suite, per poder dormir els 4 en una habitació, però les xiquetes van haver de dormir en un sofà llit no massa còmode. La resta de l'estança era prou àmplia i còmoda.

Dissabte 12 de maig

Com que l'esmorzar està inclòs, ens aixequem i amb els ulls encara mig tancats anem al restaurant de l'hotel per prendre un esmorzar bastant complet.

Boulevard Vitosha

Agafem la càmera de fotos i comencem la nostra ruta pel bulevard Vitosha cap al Palau de Justícia, on sota els lleons es reuneixen les persones que volen prendre part d'un Free Sofia Tour (web). Allí ens comenten que els tours en castellà són dissabtes a les 18h i diumenges a les 11h, així que decidim començar la visita a la ciutat pel nostre compte i tornar a la tarda per fer el tour.

La primera parada que fem és a la catedral ortodoxa Sveta Nedelya (de Santo Domingo), on pagant 5 leva (2,5€) pots fer fotos de l'interior... Es tracta d'una reconstrucció de l'original del segle XIV, ja que el 1925 va ser escenari d'un atemptat terrorista.

Serdika

Seguim caminant i fem cap a la plaça Nezavisimost, on està l'estàtua de Sofia i l'estació de metro Serdika, amb les ruïnes romanes del mateix nom. Ens trobem una manifestació festiva de les infermeres, en el dia mundial de l'infermeria. També hi ha l'església ortodoxa Sveta Petka i al fons es pot veure l'única mesquita que encara està en "funcionament", la Banya Bashi.

Donem la volta pel centre comercial més antic de la ciutat, continuem la passejada i anem a dinar a Hadjidraganov's Cellars, un restaurant típic turístic on mengem uns plats de carn bastant bons. Vam menjar a la terrassa i malgrat va començar a ploure, no ens vam banyar...

Després de dinar, tornada a l'hotel per descansar una miqueta.

A les 18h fem cap al Palau de Justícia per fer el Free Sofia Tour amb la que seria la nostra guia.

Sveta Nedelya

Comencem per on havíem començat al matí, per l'església Sveta Nedelya, seguim cap a Serdika. Ens explica que la plaça on estem se l'anomena de la Tolerància, ja que hi ha representades diferents cultures: l'ortodoxa, la musulmana, la romana...

Fem cap al davant dels Banys on ara està el Museu d'Història Regional de Sofia. Podem "tastar" l'aigua termal en una de les fonts que hi ha al voltant... està calenta!!!

Sveti Georgi

Continuem el tour i visitem més ruïnes romanes sota la plaça Nezavisimost. Seguim la visita cap al Palau Presidencial, on veiem els membres de la guàrdia, fent guàrdia "válgase la redundancia"... i entrant per un lateral, ens trobem, ben amagada, l'església rodona o Església de Sveti Georgi, on es poden veure ruïnes romanes, primers vestigis de com feien la "calefacció"...

Seguim el tour i passegem per un dels nombrosos jardins de la ciutat fins arribar al Teatre Nacional, batejat amb el nom d'Ivan Vazov, poeta nacional búlgar.

Teatre Nacional

Continuem la nostra ruta fins a arribar a l'església de Santa Sofia, passem per davant del Palau Reial, que ara és la seu de la Galeria d'Art Nacional de Bulgària.

Acabem el nostre recorregut davant de la Catedral d'Alexandre Nevski, que és un dels símbols de la capítal búlgara.

Tornem cap al nostre hotel tot passejant, per a anar a buscar unes pizzes a Franco's Pizza i menjar-nos-les veient el Festival d'Eurovisió per la tele a l'habitació.

Diumenge 13 de maig

A les 00:00h, hora local, va ser el moment de felicitar a Paula!!! La nostra xiqueta gran ja compleix 15 anys!!!

en una terrasseta del bulevard Vitosha

Pel matí, quan anem a esmorzar, li preparem un mini-donut amb les candeletes per cantar-li fluixet "moltes felicitats"!

Comencem el dia prenent un smoothie i un caputxino en una terrasseta del bulevard Vitosha, mentre un guitarrista de carrer ens amenitza el moment...

Avui volem un dia relaxant, i anem de compres amb Paula i passegem pels parcs que vam veure ahir durant la ruta del free tour fins a arribar l'església de Santa Sofia, que visitem per veure les restes romanes i d'altres civilitzacions que queden sota terra.

Alexander Nevski

Seguim amb la visita a la Catedral d'Alexander Nevski, i com que ja es fa l'hora de dinar i la gana apreta, anem a buscar restaurant. La nostra primera idea era anar al restaurant que ens havien recomanat: Mehana Izbata, però no vam trobar lloc, i vam fer cap al restaurant Bagri (РЕСТОРАНТ БАГРИ), on vam dinar més que bé!

El lleó, símbol de Bulgària

Després de dinar toca la frikivisita obligada... la Biblioteca nacional i universitària de Sant Ciril i Sant Metodi... ho vam passar molt bé fent-nos "jumping photos"!

De tornada, parem a fer un cafè en una terrasseta... però quin cafè més dolent!!!!

Seguim caminant i tornem a visitar l'església rodona de Sant Jordi, i com plovia, tornem directe a l'hotel...

Més tard sortim a sopar... trobem un restaurant italià (Mangia e Bevi) propet de l'hotel, ja que a Marta li apetia menjar un plat de pasta, i la veritat, no ens va decepcionar.

Dilluns 14 de maig

Això ja s'acaba...

Després d'esmorzar, sortim a passejar una estona i fer-nos un caferet en una terrasseta del bulevard Vitosha, que pren el nom de la muntanya que hi ha just al davant de la ciutat...

Mercat central

Baixem pel bulevard fins arribar al Mercat Central de Sofia, visitem la Sinagoga de Sofia, una de les dos que encara estan en funcionament a Bulgària i finalment la Mesquita Banya Bashi.

Anem desfent els nostres passos en direcció a l'hotel, buscant un restaurant per dinar: Made in Home, i ja era hora d'anar a recollir les maletes i marxar cap a l'aeroport...

Després de dos intents d'agafar taxis que no eren taxis (o no ens volien portar :-)) vam agafar-ne un i ens va deixar a l'aeroport. El trajecte dura uns 20 minutets i el preu és bastant barat...

Arribem a l'aeroport de Castelló a les 19:30h, hora local, i cap a casa, falta gent!.

Una experiència molt bonica, tranquil·la i en família!

Vacances a Itàlia (1)

6 de desembre

Ens aixequem ben d'hora, ben d'hora... tant que gairebé no estan ni els carrers posats... Posem les maletes al cotxe i marxem cap a l'aeroport de Barcelona. 

Facturem les maletes i esperem a embarcar per a anar cap a Milà (Bèrgam) : FR6353. El vol surt a les 6:20AM i arribem a destinació a les 8 del matí.

Per a desplaçar-nos a Milà agafem un autobús de la companyia Terravisión que ens porta directament a l'Stazione Centrale de Milano.

En arribar, la nostra primera parada és per esmorzar... uns capuccinos i uns croissants que ens van entrar de fàbula, en un MeatBall Family Street Gourmet.

Saltant des de la terrassa del Duomo

Agafem les maletes i fem camí cap al nostre hotel: Oasi Village Hotel, on vam poder deixar l'equipatge i marxar al centre per començar la nostra ruta turística. L'hotel estava bastant prop de la parada de metro Piola (M2). Vam comprar els bitllets per a 24 hores (4'5€ cadascun; les xiquetes no pagaven). Vam anar fins a la plaça del Duomo (M1). En baixar del metro ja et colpa la majestuositat del Duomo, impressionant catedral gòtica de la ciutat.

Comprem les entrades per visitar la famosa catedral de Milà i pugem les més de 250 escales fins a la terrassa des d'on es poden admirar unes vistes de la ciutat i de la plaça. 

Vista des de les escales del Duomo

En baixar, ens endinsem cap a les Galeries Vittorio Emanuele II, les més famoses galeries de la moda de Milà, des de la piazza del Duomo fins a la piazza della Scala, on es troba el famós teatre/òpera de La Scala. Al mig del passatge es troba una cúpula, anomenada Octàgon. 

En aquesta galería hi tenen seu botigues de grans marques com Prada, Louis Vuitton, etc... Aparadors de mira'm, però no entris!!!

Continuem la nostra passejada pel famós quadrilàter de la moda, buscant algun lloc decent per a poder dinar, sense jugar-nos la paga extra... Finalment provem sort a Nobile Bistró de Milan, i no ens va defraudar... vam menjar prou bé, a un preu raonable i el cambrer molt simpaticot.

Per baixar la manduca, tornem cap al Duomo, aquest cop per a visitar la catedral per dintre, on està la tomba de Sant Carles Borromeo. Trobem també la famosa estàtua de Sant Bartolomé, obra de Marco d'Agrate, una imatge desgarradora.

Vacances a Istambul (2)

Diumenge dia 16 de novembre

Comencem el dia i ens trobem que fan la Marató d'Istanbul... els carrers estan tallats al trànsit i veiem algun que altre atleta que ja arriba a la meta, que està situada al costat mateix de la mesquita de Sultanahmet, en la plaça de l'Hipòdrom de Constantinoble. 

Davant la mesquita blava, Sultanahmet Cami

Cúpules i semivoltes de la mesquita blava

Després d'admirar, sota la fina pluja, les dues mesquites que estan una enfront de l'altra: Santa Sofia i la mesquita Blava, decidim entrar en aquesta última... els turistes entren per una porta diferent que els feligresos, ens treiem les sabates i em poso un mocador al cap... hem de seguir els costums autòctons... Mosaics al sostre impressionants en tonalitats blaves, catifes atofades, lluminositat, de pau... hi ha homes resant... les dones ho fan a part... Ens hi estem una estona en silenci, admirant la grandiositat de la construcció realitzada sota el mandat del sultà otomà Ahmet I. 

En sortir passegem una estona pel pati exterior, i ja anem a visitar el Palau de Topkapi. (continuarà...)

Vacances a Istambul (1)

Dissabte dia 15 de novembre

Després d'uns dies molt intensos a la feina, arriba l'hora de desconnectar. A les tres de la matinada ens despertem i marxem de Reus cap a l'Aparca & Go. Sort del GPS! Deixem el cotxe aparcat i ens porten cap a la Terminal 1 de l'Aeroport de Barcelona. Un cop allí, anem al mostrador de Swiss Airlines per tal de facturar les maletes, i ja ens dirigim al control per anar cap a la nostra porta d'embarcament, encara que primer esmorzem una mica per a despertar-nos una mica... A les 6:30 surt el nostre vol cap a Zurich, on fem escala. A l'aeroport de Zurich ens prenem una infusió a preu suís! Acte seguit agafem el vol que ens durà a Istambul. 

Arribem sobre les 13h del migdia... el vol ha estat tranquil... són unes dues hores i mitja de trajecte, però ha passat ben ràpid. Un cop hem recollit les maletes (no se n'ha perdut cap, uf!) ens espera el transfer que ens dura a l'hotel amb un rètol amb el nom de Gabi. Ens fan esperar una estoneta, com si haguéssim de compartir trajecte amb algú, però finalment anem sols.

Les primeres impressions que tenim d'Istambul són que hi ha moltes flors per tot arreu, que el trànsit és molt intens i caòtic, veiem grans vaixells al mar Màrmara, molts clàxons, ciutat sense llei i sorollosa... i plou...

Arribem a l'hotel després de que el taxi ens "passegi" per la ciutat per carrers impossibles de doble sentit, avançaments perillosos, i caos en general...

L'hotel Orient Express és un hotel molt ben situat, a prop de l'estació de tren, d'una parada del tramvia, en un carrer prou comercial... L'habitació 507 és molt correcta, i encara que les vistes no són gaire maques, és menys sorollosa que les que tenen unes vistes al carrer comercial.

Com ja són gairebé les 16h, deixem les maletes i marxem a dinar alguna cosa. No anem massa lluny de l'hotel, i al primer "kebab" que trobem ens demanem un döners kebab i un dürüm kebab... mmmm boníssims! (no sé si realment eren tan bons, o és que teníem molta gana...)... Llàstima que ens van "estafar" amb el preu, perquè si no, de ben segur haguéssim repetit més d'una vegada...

Trànsit a la vora del Bòsfor, Istambul, Turquia

Amb la panxa plena, comencem el nostre primer contacte amb la ciutat... caminem fins arribar al Bòsfor, i un cop allí, caminem fins que arribem a la Yeni Cami, la Mesquita Nova... plovisqueja i ja és ben fosc... Sentim la crida a la oració pels múltiples altaveus que surten dels minarets de la mesquita... El primer cop que veiem que els homes que van a resar es renten els peus sorprèn una mica...

En sortir de la mesquita... el Basar de les Espècies, també anomenat basar egipci... una barreja de colors, olors, gent i més gent... Ja sabem on li comprarem els bulbs de tulipa que vol Paula!!!

i sense gairebé adonar-nos-en, fem cap al Gran Basar, més gent, més olors, més colors... més de trenta mil persones hi treballen!

Colors i olors del Mısır Çarşısı o basar egipci

En sortir dels laberíntics carrers comercials del Gran Basar parem a fer un caferet per reposar forces, i tornem xino-xano cap a l'hotel.

Una estona a la piscina de l'hotel per a relaxar-nos i ens preparem per a anar a sopar al restaurant de l'hotel. El restaurant Imbat és un dels recomanats a TripAdvisor i està situat a l'àtic, des d'on es pot gaudir d'unes magnífiques vistes de la ciutat... Natros no les disfrutem gaire, ja que està plovent i desllueix una mica, però, tot i així, s'intueix una ciutat impressionant.

Després d'un molt bon sopar, anem a dormir... que estem rebentats del viatge.

De vacances: Eslovènia (5)

dimarts 19 de novembre

El dia es desperta molt tapat, amb molta boira que no ens deixa percebre massa bé les meravelles de la natura que ens envolten. Avui ens toca visitar Bled, i primer de tot ens dirigim al seu castell (Blejski grad), des d'on s'anuncien unes vistes impressionants, però el que ens trobem és que una espessa boira ens amaga les meravelles que hem llegit descrites en totes les guies de viatge... Així és que ni tant sols comprem l'entrada per visitar el castell, i ens quedem pels voltants intentant intuir les vistes al llac, a la població i a les muntanyes que ens rodegen.

La pluja comença a acompanyar-nos, però no sembla que ens hagi de parar, així que de moment continuem la passejada i preguntem per com arribar a l'illa del centre del llac, però pel temps que fa i els diners que costa, decidim que "en un proper viatge" ja ho farem...

Descansem una mica en una cafeteria i després aprofitem per comprar els regalets de les xiquetes, passejar una estona més, i ja la pluja ens empeny a buscar un lloc per a anar a dinar.

Agafem el cotxe i ens dirigim a Srednja Vas, al Gostilna Rupa, el restaurant que ens va recomanar el propietari de l'apartament Na Vasi.

De vacances: Eslovènia (4)

Dilluns 18 de novembre

Després d'esmorzar i preparar les maletes, ens despedim de Malina i el seu marit i emprenem la marxa cap a la nostra ruta d'avui: el congost de Vintgar (Blejski Vintgar), una caminada d'uns 1'6 km per la passarel·la de fusta que segueix el riu Radovna, prop de la localitat Zgornje Gorje. 

Davant la cascada "sorollosa"

Arribem a l'àrea d'aparcament i no veiem ni un cotxe, "som els primers", pensem... però resulta que en començar la caminata ens trobem el cartell de "zaprto", però continuem com si res... Al poc de caminar, un grup de japonesos ens atrapa, però tal com han arribat, marxen ràpid, i continuem la nostra passejada fins al final del recorregut tots quatre sols. I al final ens trobem la cascada Šum, o cascada sorollosa, de 16 metres d'alçada. La podem observar des del pont, i des de la riba del riu. La caminada és molt relaxada, plana, amb el soroll de l'aigua corrents que t'indunda els sentits i et desestressa de les presses rutinàries... Paisatge de tardor, amb fulles seques a terra, ens acompanya per tot el recorregut... i al final la sorollosa cascada... impressionant!

Abans d'emprendre el camí de tornada fem un petit mosset per a recarregar energia, i se'n tornem.

Com que fa bon dia, i les previsions del temps per a l'endemà no eren bones, decidim anar a fer l'atra excursioneta que tenim planificada... la casacada de Savica. Pel camí aprofitem per parar i fer fotos, de Beld, del llac Bohinj...

La cascada del Savica pertany a la població d'Ukanc, i es troba dins el Parc Nacional Triglav. Accedim en cotxe fins al refugi Koca pri Savici, però està tot tancat. I hi ha algunes capes de neu mig desfeta que aprofitem per jugar com si fóssim xiquets! Des d'allí, uns treballadors ens diuen per on d'hem de seguir i caminem fins a trobar el punt d'observació de la cascada. Comprem les entrades (2'5€) i comencem la caminata... un camí que va alternant-se amb escales (unes 500 aprox.) fins que arribem a dalt i contemplem la doble cascada en forma d'A, la més gran d'uns 78 metres d'alçada i la més petita d'uns 25m.
Ens quedem una estona observant i gaudint del paisatge, que comença a emboirar-se, fins que decidim tornar sobre els nostres passos cap al cotxe, i dirigir-nos al nostre allotjament d'avui (Na Vasi) a la petita localitat de Savica, a la vall de Bohinjska.
Arribem a Na Vasi i el propietari ens ensenya el nostre acollidor apartament, el "zima" (que vol dir hivern). Descarreguem les maletes i ens fem un dinar-berenar perquè una servidora estava morta de gana i no podia seguir si no paràvem a fer un mosset.
Amb la planxa plena marxem altre cop de ruta. Anem a Bohinj a preguntar per l'spa, al supermecat a comprar quatre queviures i a fer un caferet i aprofitar per escriure dos postaletes.
Seguim, i aquest cop ens dirigim a la població de Škofja Loka, influenciats per les paraules del marit de la Melina que ens va recomanar i que hi anéssim a donar una volta.
Quan hi arribem ja és molt fosc, i la ciutat a més a més, n'és, de fosca, està molt poc il·luminada... Passegem pels seus carrers medievals, la plaça històrica, pugem fins al castell (que trobem tancat)... i anem a sopar a la Gostilna Kašča, un restaurant que recomanava la guia de viatges i on vam menjar d'allò més!
La jornada acaba amb una passejada per baixar el sopar, tornar al cotxe i cap a l'apartament a dormir.

De vacances: Eslovènia (3)

Diumenge 17 de novembre

Ens aixequem un dia fred a Ljubljana, la capital eslovena. Després d'esmorzar agafem el cotxe i ens dirigim al centre de la ciutat. Com era d'esperar, Gabi troba aparcament bastant ràpid, i a peu ens dirigim al centre neuràlgic de la ciutat, la plaça Prešeren, al centre de la qual hi ha una estàtua del poeta que dóna nom a la plaça.

Plaça Prešeren, amb el triple pont i el castell al fons

Des d'aquesta plaça fem cap al famós pont triple (Tromostovje), del famós arquitecte Jože Plečnik , que ens porta cap al casc històric de la ciutat i des d'on podem apreciar també l'església barroca de Sant Francesc (Frančiškanska cerkev), o l'edifici modernista Centromerkur...
Gabi va a preguntar al centre d'informació turística mentre els altres immortalitzem moments amb les càmeres de fotos i vídeo...
Ja ben informat, ens dirigim a buscar el funicular (construït el 2006) que ens aproparà al castell (Ljubljanski grad), i pel camí veiem l'Ajuntament de la ciutat (Rotovž), l'arxiu municipal (a falta de topar-me amb la biblioteca...), el mercat muncipal (Trznica) a la vora del riu, obra també de Plečnik...

Vistes de Ljubljana

Comprem les entrades per al castell + funicular i anem cap a dalt de l'anomenat turó del castell. Construït sobre el segle IX, era la seu de la família Spannheim. A principis del segle XX va a passar a ser de titularitat municipal per a utilitzar-lo amb fins culturals.
L'entrada inclou la visita al museu, i a tot el castell en general... Pugem a la torre per unes escales de caragol i des de dalt gaudim d'unes espectaculars vistes panoràmiques de la ciutat...
I a tot això que ja se'ns ha fet l'hora de dinar... i decidim quedar-nos al restaurant del castell (Gostilna Na Gradu) i on  mengem plats típics i tradicionals de la zona dintre d'un petit buffet lliure.

Zmajski most

Després de dinar donem l'última volta al castell i baixem amb el funicular cap al centre de la ciutat, on ens dirigirem cap al Zmajski most, el pont del Drac, un dels emblemes de la capital eslovena i considerat un exemple de l'arquitectura Art Nouveau.
Passejant per la ribera del riu Ljubljanica, creuem el Mesarski most, el pont dels carnicers, un pont on "enamorats" de tot el món deixen el seu cadenat...

Al triple pont

Parem una estoneta en un baret per fer unes "pivo" o "cava", segons els gustos de cadascú, per després continuar la passejada fins a arribar a la Biblioteca Universitària i Nacional (Narodna in Univerzitetna knjižnica - NUK), obra de l'arquitecte Jože Plečnik, i ja em vaig poder la foto frikitecària de rigor.
Ja fosc, aprofitem per gaudir de la perspectiva nocturna de llums i reflexos al riu que ens regala la ciutat.
Per sopar, després de descartar comprar un peix caríssim en una botiga-restaurant, demanem unes pizzes per emportar -les grans, que curiosament només valen només 20 cèntims més que les petites, així que, "ande o no ande, burro grande" - a l'anomenada Pizzeria Foculus, veïna de la NUK i les sopem a l'apartament tranquil·lament...